...

Química

Índex

General

Taula periòdica

  • Teories atòmiques
    monista
    la matèria està formada per un sol element (aire, aigua...)
    Demòcrit / pluralista s. V aC, Antiga Grècia La matèria està formada per diferents tipus de substàncies.
    L'interior de la matèria conté unes partícules anomenades àtoms.
    • Leucip (mestre de Demòcrit)
    • Anaxàgores (intel·ligència ordenadora: noûs):
      • homeomeries (àtoms)
      • espermatas (molècules)
    • Demòcrit d'Abdera (teoria mecanicista)
      • àtoms
    Dalton s. XIX, Regne Unit Els elements que constitueixen la matèria estan formats per
    partícules individuals i indivisibles anomenades àtoms
    Basada en:
    • llei de Lavoisier (conservació de la massa)
    • llei de Proust (proporcions definides)
    • llei de Richter (proporcions recíproques)
    • llei de Dalton (proporcions múltiples)
    Postulats:
    • partícules indivisibles i indestructibles: àtoms
    • els àtoms d'un element determinat són iguals en massa i propietats
    • els àtoms de diferents elements són diferents en massa i propietats
    • els compostos es formen per la unió d'àtoms en una relació constant i senzilla de nombres enters
    • compost: propietats característiques i la massa de la combinació atòmica en el compost és constant
  • Model atòmic 
    autors data
    base postulats
    Kelvin 1902
    àtom: esfera carregada positivament, amb electrons incrustats com llavors de síndria
    J.J. Thomson 1903
    àtom: esfera carregada positivamen, amb electrons encastats
    Nagaoka 1904
    àtom: cos central positius, amb electrons que volten com anells de Saturn
    Rutherford
    mecànica clàssica
    • la massa dels àtoms està concentrada al nucli
    • la càrrega positiva és al nucli
    • els electrons circulen en òrbites circulars al voltant del nucli
    • la major part de l'àtom és un espai buit
    Bohr 1913 mecànica clàssica +
    mecànica quàntica
    • l'electró gira al voltant del nucli en òrbites circulars (Sommerfield: el·líptiques), sense emetre energia ni absorbir-ne:
      no varia la seva velocitat ni es precipita sobre el nucli. El radi atòmic és constant.
    • només són permeses les òribites circulars l'energia de les quals té uns valors determinats.
      L'energia mínima és per a l'òrbita n=1 (de radi més petit). Estat fonamental / estat excitat
    • el pas d'un electró d'una òrbita a una altra provoca l'emissió o absorció d'energia
      d'acord amb la diferència d'energia entre els dos nivells
    Model actual
    mecànica quàntica
  • ...
  • Taula periòdica
  • Atomic orbital (wp)
  • Quantum number (wp)
  • Nombres quàntics


    • indica valors
      n principal grandària de l'orbital 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7
      l secundari forma de l'orbital 0/s, 1/p, 2/d, 3/f, 4/g, ... (n-1)
      m_l magnètic orientació de l'orbital -l ... 0 ... +l
      m_s espín propietats magnètiques de l'electró -1/2, +1/2

    • l=0 l=1 l=2 l=3

      s p d f
      n=1 1s (1,0,...)
      m=0
      -1/2 +1/2



      n=2 2s (2,0,...)
      m=0
      -1/2 +1/2
      2p (2,1,...)
      m=-1 m=0 m=1
      -1/2 +1/2 -1/2 +1/2 -1/2 -1/2


      n=3 3s (3,0,...)
      m=0
      -1/2 +1/2
      3p (3,1,...)
      m=-1
      m=0
      m=1
      -1/2
      +1/2
      -1/2 +1/2
      -1/2 -1/2
      3d (3,2,...)
      m=-2 m=-1 m=0 m=1 m=2
      -1/2 +1/2 -1/2 +1/2 -1/2 +1/2 -1/2 +1/2 -1/2 +1/2

      n=4 4s (4,0,...)
      m=0
      -1/2 +1/2
      4p (4,1,...)
      m=-1
      m=0
      m=1
      -1/2
      +1/2
      -1/2 +1/2
      -1/2 -1/2
      4d (4,2,...)
      m=-2 m=-1 m=0 m=1 m=2
      -1/2 +1/2 -1/2 +1/2 -1/2 +1/2 -1/2 +1/2 -1/2 +1/2
      4f (4,3,...)
      m=-3 m=-2 m=-1 m=0 m=1 m=2 m=3
      -1/2 +1/2 -1/2 +1/2 -1/2 +1/2 -1/2 +1/2 -1/2 +1/2 -1/2 +1/2 -1/2 +1/2
      n=5 5s (5,0,...)
      m=0
      -1/2 +1/2
      5p (5,1,...)
      m=-1
      m=0
      m=1
      -1/2
      +1/2
      -1/2 +1/2
      -1/2 -1/2
      5d (5,2,...)
      m=-2 m=-1 m=0 m=1 m=2
      -1/2 +1/2 -1/2 +1/2 -1/2 +1/2 -1/2 +1/2 -1/2 +1/2
      5f (5,3,...)
      m=-3
      m=-2
      m=-1
      m=0
      m=1
      m=2
      m=3
      -1/2 +1/2 -1/2 +1/2 -1/2 +1/2 -1/2 +1/2 -1/2 +1/2 -1/2 +1/2 -1/2 +1/2
      n=6 6s (6,0,...)
      m=0
      -1/2 +1/2
      6p (6,1,...)
      m=-1
      m=0
      m=1
      -1/2
      +1/2
      -1/2 +1/2
      -1/2 -1/2
      6d (6,2,...)
      m=-2 m=-1 m=0 m=1 m=2
      -1/2 +1/2 -1/2 +1/2 -1/2 +1/2 -1/2 +1/2 -1/2 +1/2
      ...
      n=7 7s (7,0,...)
      m=0
      -1/2 +1/2
      7p (7,1,...)
      m=-1
      m=0
      m=1
      -1/2
      +1/2
      -1/2 +1/2
      -1/2 -1/2
      ...
      ...

      2 electrons 6 electrons 10 electrons 14 electrons
    • Ordre per omplir orbitals:
      • regles
        • l'energia és n+l
        • si dos orbitals diferents tenen el mateix valor de n+l, el menys energètic és el que té un valor de n més petit (regla de Madelung)
        • els orbitals d'un mateix nivell (valors iguals de n i l) tenen la mateixa energia
        • principi d'exclusió de Pauli: en un àtom no hi pot haver dos electrons amb els quatre nombres quàntics iguals
        • principi d'Aufbau: els eletrons van ocupant orbitals d'energia creixent
        • regla de Hund: en ocupar orbitals de la mateixa energia (p.ex. 2 p_x, 2 p_y, 2 p_z) els electrons han d'estar desaparellats si és possible
      • gràficament (diagrama de Moeller): 1s, 2s, 2p, 3s, 3p, 4s, 3d, 4p, 5s, 4d, 5p, 6s, 4f, 5d, 6p, 7s, 5f, 6d, 7p

        l=0
        l=1
        l=2
        l=3
        l=4
        n=1
        1s



        n=2
        2s 2p


        n=3
        3s 3p 3d

        n=4
        4s 4p 4d 4f
        n=5
        5s 5p 5d 5f 5g
        n=6
        6s 6p 6d 6f 6g
        n=7
        7s 7p 7d 7f 7g
  • Taula periòdica (wp):
    electronegativitat
    augmenta: ->, ^

    repre. de transició interna (lantànids i actínids) de transició representatius

    grup: -> 1
    2
    3
    3
    3
    3
    3
    3
    3
    3
    3
    3
    3
    3
    3
    3
    3
    4
    5
    6
    7
    8
    9
    10
    11
    12
    13
    14
    15
    16
    17
    18
    període 1 1s 1
    H






























    2
    He
    període 2 + 2s 2p 3
    Li
    4
    Be
























    5
    B
    6
    C
    7
    N
    8
    O
    9
    F
    10
    Ne
    període 3 + 3s 3p 11
    Na
    12
    Mg
























    13
    Al
    14
    Si
    15
    P
    16
    S
    17
    Cl
    18
    Ar
    període 4 + 4s 3d 4p 19
    K
    20
    Ca














    21
    Sc
    22
    Ti
    23
    V
    24
    Cr
    25
    Mn
    26
    Fe
    27
    Co
    28
    Ni
    29
    Cu
    30
    Zn
    31
    Ga
    32
    Ge
    33
    As
    34
    Se
    35
    Br
    36
    Kr
    període 5 + 5s 4d 5p 37
    Rb
    38
    Sr














    39
    Y
    40
    Zr
    41
    Nb
    42
    Mo
    43
    Tc
    44
    Ru
    45
    Rh
    46
    Pd
    47
    Ag
    48
    Cd
    49
    In
    50
    Sn
    51
    Sb
    52
    Te
    53
    I
    54
    Xe
    període 6 + 6s 4f 5d 6p 55
    Cs
    56
    Ba
    57
    La
    58
    Ce
    59
    Pr
    60
    Nd
    61
    Pm
    62
    Sm
    63
    Eu
    64
    Gd
    65
    Tb
    66
    Dy
    67
    Ho
    68
    Er
    69
    Tm
    70
    Yb
    71
    Lu
    72
    Hf
    73
    Ta
    74
    W
    75
    Re
    76
    Os
    77
    Ir
    78
    Pt
    79
    Au
    80
    Hg
    81
    Tl
    82
    Pb
    83
    Bi
    84
    Po
    85
    At
    86
    Rn
    període 7 + 7s 5f 6d 7p 87
    Fr
    88
    Ra
    89
    Ac
    90
    Th
    91
    Pa
    92
    U
    93
    Np
    94
    Pu
    95
    Am
    96
    Cm
    97
    Bk
    98
    Cf
    99
    Es
    100
    Fm
    101
    Md
    102
    No
    103
    Lr
    104
    Rf
    105
    Db
    106
    Sg
    107
    Bh
    108
    Hs
    109
    Mt
    110
    Ds
    111
    Rg
    112
    Cn
    113
    Nh
    114
    Fl
    115
    Mc
    116
    Lv
    117
    Ts
    118
    Og


    bloc s bloc f bloc d bloc p

Enllaç químic

  • Tipus d'enllaç:



    propietats



    fusió i ebullició duresa conductivitat solubilitat densitat exemples
    iònic Atracció eletrostàtica entre ions (cessió completa d'electrons).
    Diferència entre electronegativitats:
    • > 1,6 per a metall i no-metall
    • 2.0 entre dos no-metalls
    Xarxes cristal·lines iòniques
    alt dur, fràgil només en dissolució o estat líquid en dissolvents polars
    • elements allunyats en la taula periòdica
      • NaCl
    covalent Es comparteixen electrons Substàncies moleculars
    (molècules unides mitjançant forces intermoleculars febles)
    baix tou,
    poca resistència mecànica
    mal conductor
    • apolars:
      insolubles en dissolvents polars
    • polars:
      solubles en dissolvents polars

    • representació estructures de Lewis
    • entre àtoms dels elements més electronegatius:
      • C, N2, O2, F, Si, P, S, Cl clor
    • H2 (hidrogen) hidrogen
    • HCl (clorur d'hidrogen) clorur d'hidrogen
    • H2O (aigua) aigua
    • NH3 (amoníac) amoníac
    • CH4 (metà) metà
    Substàncies atòmiques o
    cristalls atòmics, substàncies covalents atòmiques,
    cristalls covalents
    (constituïts per àtoms units mitjançant enllaços covalents
    molt forts que formen una xarxa tridimensional)
    molt alt molt dur no (excepte el grafit) insoluble
    • diòxide de silici (sílice)
    • diamant (tetraèdrica)
    • grafit (capes unides per forces de Van der Waals)
    metàl·lic Unió entre àtoms d'elements metàl·lics que comparteixen
    conjuntament els electrons de la capa de valència.
    Gran quantitat d'electrons deslocalitzats: gas electrònic

    elevat o alt dúctil (fils)
    mal·leable (làmines)
    bon conductor insoluble (energies reticulars altes) elevada
    • alcalins (grup 1)
    • alcalinoterris (grup 2)
    • elements de transició (grups 3 - 12)
  • Forces intermoleculars (entre diverses molècules, més feble que les forces que uneixen els àtoms)

    entre formen força exemples
    forces de Van der Waals molècules polars dipol elèctric (permanent) feble
    • H2O
    molècules apolars dipol instantani molt feble
    (augmenta amb la massa molecular)
    • F2, Cl2, Br2, I2
    enllaç d'hidrogen molècules que contenent àtoms d'hidrogen units mitjançant
    enllaç covalent a un altre àtom molt electronegatiu i petit
    (línia discontínua) més fort
    • H2O
    • (HF)n
    • estructura helicoidal de proteïnes i àcids nucleics
  • Nous materials


    kevlar
    fibra de carboni
    grafè
    ful·lerè
    carbí o carboni acetilènic lineal (LAC)
    diamants sintètics (HPHT, CVD)
    materials intel·ligents
    nous superconductors
    metamaterials
    acers moderns
    ceràmics de darrera generació
    fibra òptica
    metalls moderns: tàntal i niobi

Gasos

...
Avogadro (P, T constants):
V=kn
V=\frac{nRT}{P} PV=nRT R=8,314\,\frac{Pa·m^3}{K·mol}=0,082\,\frac{L·atm}{K·mol}
Boyle-Mariotte (T, n constants):
V=\frac{k'}{P}
Charles (P, n constants):
V=k"T
  • en condicions normals (101300 Pa = 1 atm i 273 K = 0 ℃) 1 mol ocupa 22,4 L

Dissolucions

...


propietats col·ligatives
percentatge en massa \frac{\text{massa solut}}{\text{massa dissolució}} 100 \quad (%)
parts per milió \frac{\text{massa solut}}{\text{massa dissolució}} 100000 \quad \text{(ppm)}
percentatge en volum \frac{\text{volum solut}}{\text{volum dissolució}} 100 \quad (%\text{Vol})
concentració \frac{\text{massa solut}}{\text{volum dissolució}} \quad \left(\frac{g}{L}\right)
molaritat (M)
concentració molar (C)
\frac{\text{mols solut}}{\text{1L dissolució}} \quad \left(\frac{\text{mol}}{L}\right) pressió osmòtica: \Pi=CRT
molalitat (m) \frac{\text{mols solut}}{\text{1Kg dissolvent}} \quad \left(\frac{\text{mol}}{\text{Kg}}\right) augment ebullioscòpic: \Delta T_e = K_e m descens crioscòpic: \Delta T_f = K_f m
fracció molar (\chi) \frac{\text{mols solut}}{\text{mols solut + mols dissolvent}} increment de pressió vapor: \Delta P = P_0 \chi

Reaccions

  • Equació química:
    • reactius → productes
    • CaCO3 → CO2 + CaO
  • Coeficients estequiomètrics:
    1. igualar àtoms de metall
    2. igualar àtoms de no-metalls (excepte hidrogen i oxigen)
    3. igualar àtoms d'hidrogen
    4. igualar àtoms d'oxigen
    5. repassar
  • Lleis fonamentals de la química:
    autor
    nom
    enunciat
    Lavoisier Llei de la conservació de la massa La massa es conserva
    Proust Llei de les proporcions definides La proporció de masses és fixa
    Dalton Llei de les proporcions múltiples Masses en relació de nombres enters
    Gay-Lussac Llei dels volums de combinació Volums en relació de nombres enters senzills
    Avogadro Hipòtesi d'Avogadro En iguals condicions de pressió i temperatura, volums iguals de diferents gasos tenen el mateix nombre de molècules
  • Tipus de reaccions:
    tipus descripció exemple
    Reacció de síntesi es genera un producte més complex N2 + 3 H2 → 2 NH3
    Reacció de descomposició es transforma en substàncies d'estructura molecular més simple CaCO3 → CO2 + CaO
    Reacció de desplaçament un element reacciona amb un compost i s'hi integra; s'allibera un element del compost original 2 HCl + Zn → ZnCl2 + H2
    Reacció de doble descomposició o doble substitució dos compostos reaccionen i bescanvien ions AgNO3 + NaCl → AgCl + NaNO3
    Reacció de combustió reacció amb oxigen; es genera calor i sovint llum producte orgànic + O2 → CO2 + H2O
  • Tipus de reaccions segons criteri:
    criteri tipus
    criteris energètics
    • reaccions endotèrmiques (alliberen energia)
    • reaccions exotèrmiques (absorbeixen energia)
    • calor: Q = m c \Delta T
    • entalpia:
      • \Delta H > 0: reacció endotèrmica
      • \Delta H < 0: reacció exotèrmica
    criteris cinètics
    • reaccions lentes
    • reaccions ràpides
    Energia d'activació: Ea
    Factors que intervenen en la velocitat:
    • concentració
      • augment de concentració -> augment velocitat
    • temperatura
      • augment de temperatura -> augment velocitat
    • estat físic dels reactius
      • augment superfície en contacte -> augment velocitat
    • catalitzadors (p.ex.: enzims: amilasa, pepsina, lactasa)
      • disminueixen l'Ea
    sentit de la reacció
    • reaccions reversibles
      • p.ex.: equilibri entre líquid i vapor
    • reaccions irreversibles (o completa):
      • fins que s'exhaureix el reactiu limitant
    • reaccions reversibles
      • A + B ⇔ C+ D
      • equilibri dinàmic
      • exemple: 2 NO2 ⇔ 2 NO + O2
        • efectes dels òxids de nitrogen:
          • pluja àcida: 3 NO2 + H2O → 2 HNO3 + NO
          • destrucció de la capa d'ozó: NO + O3 → NO2 + O2
    naturalesa dels reactius
    • reaccions àcid-base


      pH (potential hidrogen)
      = -log10(concentració molar d'ions H3O+)
      àcid quan es dissol en aigua, es dissocia en ions hidrogen H+
      (solvatats: units a molècules d'aigua, hidroni H3O+) i en l'anió (-) respectiu:
      • HA → A-(aq) + H+(aq)
      0<pH<7
      base quan es dissol en aigua, es dissocia en ions hidroxil OH-
      i en el catió (+) respectiu:
      • BOH(aq) → B+(aq) + OH-(aq)
      7<pH<14
    Neutralització:
    reacció que es dóna entre els ions hidroxil d'una base i els ions hidrogen d'un àcid per formar aigua
    • H+ + OH- → H2O
    • àcid + base → sal + aigua
    • Exemple:
      • HCl(aq) + NaOH(aq) → NaCl(aq) + H2O(l)
      • en realitat: H+(aq) + Cl-(aq) + Na+(aq) + OH-(aq) → Na+(aq) + Cl-(aq) + H2O(l)
    Valoracions àcid-base:
    procés per a determinar la concentració d'àcid o base que conté una dissolució
    mitjançant la seva reacció amb una base o àcid de concentració coneguda
    • reaccions d'oxidació-reducció: es produeix un intercanvi d'electrons entre reactius.
      • oxidació:
        • (guany d'oxigen o pèrdua d'hidrogen (l'oxigen agafa hidrogen per a formar aigua))
          • rovell en el ferro (guany d'oxigen): 2 Fe + O2 → 2 FeO
          • àcid acètic a partir de l'entanol del vi (pèrdua d'hidrogen): CH3CH2OH + O2 → CH3COOH + H2O
        • una substància perd electrons
          • oxidació del sodi: Na → Na+ + 1 e-
          • oxidació del catió Fe(II): Fe2+ → Fe3+ + 1 e-
        • augment en el nombre d'oxidació
      • reducció:
        • (pèrdua d'oxigen o guany d'hidrogen):
          • combinació de l'òxid de plom amb carboni (pèrdua d'oxigen): PbO + C → Pb + CO
          • formació de matèria orgànica en la fotosíntesi (guany d'hidrogen): CO2 + H2O → CH2O + O2
        • una substància guanya electrons:
          • reducció del catió ferro (III): Fe3+ + 3e- → Fe
        • disminució en el nombre d'oxidació
    Reacció redox:
    Zn + Cl2 → Zn2+ + 2 Cl-
    Semireacció d'oxidació (es perden electrons):
    Zn → Zn2+ + 2 e-
    Reductor és l'espècie química que s'oxida (fa que l'altre es redueixi)
    (p.ex: metalls, carboni, hidrogen)
    • reductor → oxidant + n e-
    Semireacció de reducció (es guanyen electrons):
    Cl2 + 2 e- → 2 Cl-
    Oxidant és l'espècie química que es redueix (fa que l'altre s'oxidi)
    (p.ex.: ozó, ió dicromat, ió permanganat, òxid de manganès, àcid nítric)
    • oxidant + n e- → reductor
    Igualació de reaccions redox
    estat d'alguns productes
    • reaccions de precipitació: els ions de diferents dissolucions reaccionen per formar un producte sòlid insoluble
    Exemple:
    • K2CrO4(aq) + Pb(NO3)2(aq) → PbCrO4↓+ 2 KNO3(aq)
    Reaccions d'identificació d'ions: detecta la presència de determinats ions
  • Nombre d'oxidació
    • càrrega que presentaria l'àtom si estigués format per ions
    • determinació:
      en nombre d'oxidació és exemples
      ions monoatòmics càrrega de l'ió
      • Fe3+: +3
      • S2-: -2
      • Br-: -1
      • Ba2+: +2
      element
      (monoatòmic, diatòmic, poliatòmic)
      sempre 0
      • Cu metàl·lic: 0
      • O2 oxigen: 0
      • N2 nitrogen: 0
      • P4 fòsfor: 0
      • Cgrafit: 0
      • Cdiamant: 0
      cada àtom d'oxigen en tots els compostos
      • -2
      • peròxids: -1

      hidrogen
      • +1
      • hidrurs metàl·lics: -1

      qualsevol compost
      • metall alcalí (grup 1): +1
      • metall alcalinoterri (grup 2): +2

      halogen (grup 17)
      • en halurs: -1
      • altres compostos: positiu (excepte en el fluor: -1)

      compost poliatòmic Σ nombre_àtomsi · nombre_oxidaciói = 0
      ió poliatòmic Σ nombre_àtomsi · nombre_oxidaciói = càrrega_ió
  • Igualació de reaccions redox (mètode ió-electró)
    1. escriviu l'equació química tenint en compte les dissociacions de sals i àcids i bases
    2. determineu els nombres d'oxidació de tots els àtoms
    3. identifiqueu l'espècie que s'oxida (augment en el nombre d'oxidació) i la que es redueix (disminució en el nombre d'oxidació)
    4. escriviu les semireaccions d'oxidació i de reducció
    5. igualeu el nombre d'àtoms de les semireaccions
      1. igualació del nombre d'àtoms dels elements que s'oxiden i redueixen
      2. igualació del nombre d'àtoms d'oxigen
        • medi àcid: afegiu aigua
      3. igualació del nombre d'àtoms d'hidrogen
        • medi àcid: afegiu H+
    6. igualeu càrregues elèctriques (afegir alectrons al costat que toca)
    7. igualeu el nombre d'electrons guanyats i perduts en cada semireacció
      1. si coincideixen: res
      2. si un és múltiple de l'altre: es multiplica la de menys electrons fins a igualar-les
      3. si són nombres primers entre si: multiplicació creuada
    8. sumeu les dues semireaccions, per a obtenir l'equació iònica
      • si era un medi bàsic (tot i haver fet els passos anteriors com si fos un medi àcid):
        • neutralitzeu els ions H+ mitjançant ions OH-
    9. escriviu la reacció completa en forma molecular
  • ...

Nomenclatura inorgànica

  • Nomenclatura química (wp)
    • tradicional
    • sistemàtica estequiomètrica
      • mono-, di-, tri-, tetra-, penta-, hexa-, hepta- ...
      • recomanada per a compostos no metàl·lics
    • de Stock
      • xifres romanes entre parèntesis
      • recomanada per a compostos metàl·lics
hidrurs, òxids àcids sals
Hidrurs de metalls:
Me+m H-1MeHm
  • hidrur de me...


Hidrurs de no-metalls:
X+m H-1XHm
  • hidrur de x

  • nom
    sistemàtic
    nom
    comú
    NH3 azà amoníac
    PH3 fosfà fosfina
    AsH3 arsà arsina
    SbH3 estibà estibina
    BiH3
    bismutina
    BH3 borà borà
    CH4 metà metà
    SiH4 silà silà



Hidràcids:
H+1 X-nHnX
  • x-ur d'hidrogen
  • aquós (aq): àcid x-hídric
Sals neutres (tots H→Me):
Me+m X-nMenXm
  • x-ur de me
Sals àcides (alguns H→Me):
Me+m (HX)-nMen(HX)m
  • hidrogen-x-ur de me
No-metall i no-metall:
X+m Y-nXnYm
  • y-ur de x


Cianurs:
Me+m (CN)-1Me(CN)m
  • cianur de me


Òxids:
Me+m O-2Me2Om
X+m
O-2X2Om
  • òxid de me/x
Oxoàcids (òxid + n·H2O):
H+1 (XOc)-aHa(XOc)
  • àcid per-x-ic
  • àcid x-ic
  • àcid x-ós
  • àcid hipo-x-ós
segons aigua afegida:
  • més aigua: àcid orto...
  • menys aigua: àcid meta...
Oxosals (tots H→Me):
Me+m (XOc)-aMea(XOc)m
  • per-x-at de me
  • x-at de me
  • x-it de me
  • hipo-x-it de me
Hidrogen sals (alguns H→Me):
Me+m (HxXaOb)-nMen(HxXaOb)m
  • (di,tri,...)hidrogenper-x-at de me
  • (di,tri,...)hidrogen-x-at de me
  • (di,tri,...)hidrogen-x-it de me
  • (di,tri,...)hidrogenhipo-x-it de me
Sals hidratades (sal + n·H2O):
...
  • per-x-at de me (mono,di,tri,tetra,penta...)hidratat
  • x-at de me (mono,di,tri,tetra,penta...)hidratat
  • x-it de me (mono,di,tri,tetra,penta...)hidratat
  • hipo-it de me (mono,di,tri,tetra,penta...)hidratat

Diàcids (2*oxoàcid - H2O):
2 Ha(XOc) - H2O → H2a-2(X2O2c-1)
  • àcid diper-x-ic
  • àcid di-x-ic
  • àcid di-x-ós
  • àcid dihipo-x-ós

Peròxids:
Me+m (O2)-2Me2(O2)m
  • peròxid de me
  • se simplifiquen com a molt fins a O2


Hidròxids (bases):
Me+m (OH)-1Me(OH)m
  • hidròxid de me


...
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18
H (-1, +1)
H2O aigua
H2O2 aigua oxigenada
















He
Li (+1)
LiH hidrur de liti
LiOH hidròxid de liti
Be (+2)









B (-3,+3)
BH3 borà
B2O3 òxid de bor (BIII) +3H2O H3BO3 àcid (orto)bòric (BIII) BO33- ió (orto)borat
+H2O HBO2 àcid metabòric (BIII) BO2-metaborat
C (-4,+2,+4)
CH4 metà
CO monòxid de carboni


CO2 diòxid de carboni +H2O H2CO3 àcid carbònic (CIV) CO32- ió carbonat
N (-3,+1,+2,+3,+4,+5)
NH3 amoníac
N2O5 òxid de nitrogen (V) (NV) +H2O HNO3 àcid nítric (NV) NO3- ió nitrat
NO2 diòxid de nitrogen (NIV)


N2O4 tetraòxid de dinitrogen (NIV)


N2O3 triòxid de dinitrogen (NIII) +H2O HNO2 àcid nitrós (NIII) NO2- ió nitrit
O (-2) F (-1)
HF fluorur d'hidrogen
HF (aq) àcid fluorhídric

OF2 difluorur d'oxigen
Ne
Na (+1)
NaH hidrur de sodi
Na2O òxid de sodi
Na2O2 peròxid de sodi
NaOH hidròxid de sodi
Na2S2 disulfur de sodi
Mg (+2)
MgH2 hidrur de magnesi
MgO òxid de magnesi
Mg(OH)2 hidròxid de magnesi

Mg(CN)2 cianur de magnesi










Al (+3)
AlH3 hidrur d'alumini
Al(OH)3 hidròxid d'alumini
Al(CN)3 cianur d'alumini
Si (-4,+4)
SiH4 silà
SiO2 òxid de silici +2H2O H4SiO4 àcid (orto)silícic SiO44- ió silicat
+H2O H2SiO3 àcid metasilícic SiO32-metasilicat
P (-3,+1,+3,+5)
PH3 fosfà, fosfina
P2O5 òxid de fòsfor (V) +3H2O H3PO4 àcid (orto)fosfòric (PV) PO43- ió fosfat
+H2O HPO3 àcid metafosfòric (PV) PO3-metafosfat
P2O3 òxid de fòsfor (III) +3H2O H3PO3 àcid (orto)fosforós (PIII) PO33- ió fosfit
P2O òxid de fòsfor (I) +3H2O H3PO2 àcid hipofosforós (PI) PO23-hipofosfit
S (-2,+2,+4,+6)
H2S sulfur d'hidrogen
H2S (aq) àcid sulfhídric

SO3 òxid de sofre (VI) +H2O H2SO4 àcid sulfúric (SVI) SO42- ió sulfat
SO2 òxid de sofre (IV) +H2O H2SO3 àcid sulfurós (SIV) SO32- ió sulfit
Cl (-1,+1,+3,+5,+7)
HCl clorur d'hidrogen
HCl (aq) àcid clorhídric

Cl2O7 òxid de clor (VII) +H2O HClO4 àcid perclòric (ClVII) ClO4-perclorat
Cl2O5 òxid de clor (V) +H2O HClO3 àcid clòric (ClV) ClO3- ió clorat
Cl2O3 òxid de clor (III) +H2O HClO2 àcid clorós (ClIII) ClO2- ió clorit
Cl2O òxid de clor (I) +H2O HClO àcid hipoclorós (ClI) ClO-hipoclorit
Ar
K (+1)
K2O òxid de potassi
K2O2 peròxid de potassi
KOH hidròxid de potassi
KCN cianur de potassi
Ca (+2)
MgH2 hidrur de calci
CaO òxid de calci

CaO2 peròxid de calci

Ca(OH)2 hidròxid de calci



Cr (+2,+3,+6)
CrH2 hidrur de crom (II)
Cr(OH)2 hidròxid de crom (II)
CrO3 òxid de crom (VI) +H2O H2CrO4 àcid cròmic (CrVI) CrO42- ió cromat
Mn (+2,+3,+4,+6,+7)
Mn2O7 òxid de manganès (VII) +H2O HMnO4 àcid permangànic (MnVII) MnO4-permanganat
MnO3 òxid de manganès (VI) +H2O H2MnO4 àcid mangànic (MnVI) MnO42-manganat
MnO2 òxid de manganès (IV)


Fe (+2,+3)
FeH3 hidrur de ferro (III)
Fe(OH)2 hidròxid de ferro (II)
Co (+2,+3)
CoH3 hidrur de cobalt (III)
Co(CN)2 cianur de cobalt (II)
Ni (+2,+3)
NiO òxid de níquel (II) Ni2O3 òxid de níquel (III)
Ni(OH)3 hidròxid de níquel (III)
Cu (+1,+2)
CuH hidrur de coure (I)
Cu2O òxid de coure (I)
Cu2O2 peròxid de coure (I)

CuOH hidròxid de coure (I)
Zn (+2)
ZnO òxid de zenc
ZnO2 peròxid de zenc
Zn(OH)2 hidròxid de zenc

Zn(CN)2 cianur de zenc

Ge (+2,+4)
As (-3,+3,+5)
AsH3 arsà, arsina


H3AsO4 àcid arsènic (AsV) AsO43- ió arseniat


H3AsO3 àcid arseniós (AsIII) AsO33- ió arsenit
Se (-2,+2,+4,+6)
H2Se seleniür d'hidrogen
H2Se (aq) àcid selenhídric


H2SeO4 àcid selènic (SeVI) SeO42- ió seleniat


H2SeO3 àcid seleniós (SeIV) SeO32- ió selenit
Br (-1,+1,+3,+5,+7)
HBr bromur d'hidrogen
HBr (aq) àcid bromhídric

Br2O7 òxid de brom (VII) +H2O HBrO4 àcid perbròmic (BrVII) BrO4-perbromat
Br2O5 òxid de brom (V) +H2O HBrO3 àcid bròmic (BrV) BrO3- ió bromat
Br2O3 òxid de brom (III) +H2O HBrO2 àcid bromós (BrIII) BrO2- ió bromit
Br2O òxid de brom (I) +H2O HBrO àcid hipobromós (BrI) BrO-hipobromit
Kr
Rb (+1) Sr (+2)
SrH2 hidrur d'estronci







Pd (+2,+4)
PdO2 òxid de pal·ladi (IV)
Pd(OH)4 hidròxid de pal·ladi (IV)
Ag (+1)
AgOH hidròxid d'argent
Cd (+2)
CdH2 hidrur de cadmii
CdO òxid de cadmi
CdO2 peròxid de cadmi

Sn (+2,+4)
SnH2 hidrur d'estany (II)
SnH4 hidrur d'estany (IV)
Sn(OH)2 hidròxid d'estany (II)

Sn(OH)4 hidròxid d'estany (IV)
Sb (-3,+3,+5)
SbH3 estibina
Te (-2,+2,+4,+6)
H2Te tel·luriür d'hidrogen
H2Te (aq) àcid tel·lurhídric
I (-1,+1,+3,+5,+7)
HI iodur d'hidrogen
HI (aq) àcid iodhídric

I2O7 òxid de iode (VII) +H2O HIO4 àcid periòdic (IVII) IO4-periodat
I2O5 òxid de iode (V) +H2O HIO3 àcid iòdic (IV) IO3- ió iodat
I2O3 òxid de iode (III) +H2O HIO2 àcid iodós (IIII) IO2- ió iodit
I2O òxid de iode (I) +H2O HIO àcid hipoiodós (II) IO-hipoiodit
Xe
Cs (+1) Ba (+2)
BaH2 hidrur de bari
BaO òxid de bari
BaO2 peròxid de bari

Ba(OH)2 hidròxid de bari






Ir (+2,+4)
Pt (+2,+4)
Pt(OH)2 hidròxid de platí (II)
Au (+1,+3) Hg (+1,+2)
HgH2 hidrur de mercuri (II)

Pb (+2,+4)
PbH2 hidrur de plom (II)
Pb(OH)2 hidròxid de plom (II)
Pb(OH)4 hidròxid de plom (IV)
Bi (-3,+3,+5)
BiH3 bismutina


Rn
Fr (+1) Ra (+2)
















Metalls:
  • metall
  • no-metall
Llegenda:

Formulació i nomenclatura orgànica

...
nombre d'àtoms
de carboni
prefix
1 met-
2 et-
3 prop-
4 but-
5 pent-
6 hex-
7 hept-
8 oct-
9 non-
10 dec-
11 undec-
20 icos-, eicos-
30 triacont-

...




enllaç
nom
radicals
(alquils)
hidrocarburs acíclics

saturats alcans - -il

insaturats
alquens = -enil

alquins -inil

cíclics

cicloalcans - ciclo...-à ciclo...-il


cicloalquens = ciclo...-è



cicloalquins ciclo...-í

Cadenes ramificades: <radicals per ordre alfabètic> + <cadena principal>
  • cadena principal:
    1. la que té més dobles i triples enllaços
    2. la que té més àtoms C
      1. si diverses cadenes amb el mateix nombre de C: es tria com a principal la que té més cadenes laterals
    3. la que té més dobles enllaços
  • ordre dels localitzadors:
    1. grup funcional
    2. dobles i triples enllaços tinguin els localitzadors més baixos. En cas d'igualtat:
      1. enllaç doble
      2. enllaç triple
      3. grups substitutius (radicals)
    3. ramificació més propera
      1. si hi ha dos radicals en el mateix lloc, el localitzador més baix és el primer per ordre alfabètic
    4. ...
  • ordre dels radicals:
    1. ordre alfabètic
...
hidrocarburs
(C i H)







acíclics (cadena oberta)




alcans
(enllaç simple)
radicals dels alcans usos
fórmula
desenvolupada
fórmula
semidesenvolupada
fórmula
molecular:
CnH2n+2
nom arrel + sufix fórmula
semidesenvolupada
nom arrel + sufix -il
Metà
CH4 CH4 metà CH3- metil metà: component majoritari del gas natural
Età
H3C-CH3 C2H6 età H3C-CH2- etil
Propà H3C-CH2-CH3 C3H8 propà

propà: combustible domèstic

CH3-CH2-CH2-CH3 C4H10 butà



CH3-CH2-CH2-CH2-CH3 C5H12 pentà

isooctà, 2,2,4-trimetilpentà: antidetonant; valor de referència d'índex d'octà 100



...





heptà

n-heptà: pres com a referència 0 d'índex d'octà
alcans de cadena ramificada:
radicals ramificats amb noms especials:



isopropil 1-metiletil
isobutil 2-metilpropil
sec-butil 1-metilpropil
tert-butil 1,1-dimetiletil
...
alquens
(enllaç doble)
radicals dels alquens
usos
fórmula
desenvolupada
fórmula
semidesenvolupada
fórmula
molecular
nom antic:
(localitzador) + nom arrel + {-è, -diè, triè, tetradiè}
nom actual:
nom arrel + (localitzador) + {-è, -diè, triè, tetradiè}
fórmula nom antic:
(localitzador) + nom arrel + -enil
nom actual:
nom arrel + (localitzador) + -enil

Etè
H2C=CH2 C2H4 etè, etilè
H2C=CH- etenil, vinil etenil etilè: forma polietilè (PE), plàstic
clorur de vinil: policlorur de vinil (PVC)
Propè
H2C=CH-CH3 C3H6 propè, propilè
H2C=CH-CH2- 2-propenil, al·lil prop-2-enil
1-butè
CH2=CH-CH2-CH3
1-butè but-1-è H3C-CH2-CH=CH- 1-butenil but-1-enil
2-butè
CH3-CH=CH-CH3
2-butè but-2-è



1,3,5-hexatriè H2C=CH-CH=CH-CH=CH2
1,3,5-hexatriè hexa-1,3,5-triè



2-etil,1-3-pentadiè


2-etil-1,3-pentadiè




2-metil-1,3-butadiè


2-metil-1,3-butadiè




3-metil-2,5-heptadiè


3-metil-2,5-heptadiè




2-butil-1,4-pentadiè


2-butil-1,4-pentadiè




alquins
(enllaç triple)
radicals dels alquins usos
fórmula
desenvolupada
fórmula
semidesenvolupada
fórmula
molecular:
CnH2n-2
nom antic:
(localitzador) + nom arrel + {-í, -dií, trií, tetraí}
nom actual:
nom arrel + (localitzadors) + {-í, -dií, trií, tetraí}
fórmula
semidesenvolupada
nom antic:
(localitzador) + nom arrel + -inil
nom actual:
nom arrel + (localitzador) + -inil

etí
HC≡CH
C2H2
etí, acetilè

HCC- etinil
etí, acetilè: llum i bufadors
propí
H3C-C≡CH C3H4
propí





4-noní
H3C-CH2-CH2-CH2-C≡C-CH2-CH2-CH3
4-noní
non-4-í



dimetil-1-butí


dimetil-1-butí dimetilbut-1-í



3-isopropil-4-metil-1-pentí


3-isopropil-4-metil-1-pentí 3-isopropil-4-metilpent-1-í



3-etil-4-propil-1,5-hexadií


3-etil-4-propil-1,5-hexadií 3-etil-4-propilhexa-1,5-dií



1-4-hexadií
HC≡C-CH2-C≡C-CH3
1,4-hexadií hexa-1,4-dií



dobles i triples enllaços
fórmula nom antic:
(localitzador enllaços dobles) + nom arrel + -en +
(localitzador enllaços triples) +
nom nou:
nom arrel + (localitzador enllaços dobles) + -en +
(localitzador enllaços triples) +
3-butil-1-penten-4-í
3-butil-1-penten-4-í 3-butilpent-1-en-4-í
2-etil-1-hexen-5-í
2-etil-1-hexen-5-í 2-etilhex-1-en-5-í
4-etil-4-6-octadien-1-í
4-etil-4,6-octadien-1-í 4-etilocta-4,6-dien-1-í
4-(1-propinil)-1,6-nonadiè
4-(1-propinil)-1,6-nonadiè 4-(prop-1-inil)nona-1,6-diè
derivats halogenats dels hidrocarburs usos
fórmula nom:
(localitzador) + nom de l'halogen + sufix -o + nom de l'hidrocarbur

1-cloro-2-metilbutà
1-cloro-2-metilbutà
Tricolorometà
triclorometà (cloroform) cloroform: anestèsic
triiodometà
triiodometà (iodoform)
H3C-CHBr-CHBr-CH3
2,3-dibromobutà
H3C-CH2-I
1-iodoetà
CH2Cl-CH2-CHBr-CH3
3-bromo-1-clorobutà
CFCl3

triclorofluorometà: CFC
cíclics (cadena tancada)

cicloalcà
(enllaç simple)

radical cicloalcà exemples de cadena ramificada usos
fórmula nom:
ciclo + nom de l'alcà lineal
nom:
ciclo + nom del radical alcà lineal


Ciclopropà
ciclopropà ciclopropil

Ciclobutà
ciclobutà ciclobutil
3-ciclobutil-1-pentí
3-ciclobutil-1-pentí

ciclopentà
ciclopentà
1,1-dietil-2-metil-ciclopentà 1,1-dietil-2metil-ciclopentà

ciclohexà
ciclohexà
metilciclohexà
metilciclohexà
  • ciclohexà: dissolvent, fabricació de niló
  • metilciclohexà: present en líquids i llapis correctius

cicloalquè
(enllaç doble)
radical exemples de cadena ramificada usos
fórmula nom



ciclopropè



ciclobutè
3-propilciclobutè
3-propilciclobutè


ciclopentè
4-etil-3-metilciclopentè
4-etil-3-metilciclopentè


1,3-ciclopentadiè
2-propil-1,3-ciclopentadiè 2-propil-1,3-ciclopentadiè

1-4-ciclohexadiè
1,4-ciclohexadiè


Benzè
1,3,5-ciclohexatriè, benzè fenilfenil
toluè
metilbenzè toluè
estirè
vinilbenzè, etenilbenzè estirè
cumè
isopropilbenzè, 1-metiletilbenzè cumè
2-etil-1-metil-4-propilbenzè
2-etil-1-metil-4-propilbenzè
1,4-diclorobenzè
1,4-diclorobenzè
1,2-dimetilbenzè
1,2-dimetilbenzè (o-dimetilbenzè) orto-xilè
1,3-dimetilbenzè
1,3-dimetilbenzè (m-dimetilbenzè) meta-xilè
1,4-dimetilbenzè
1,4-dimetilbenzè (p-dimetilbenzè) para-xilè

cicloalquí
(enllaç triple)
radical exemples de cadena ramificada usos
fórmula nom



ciclopropí



ciclobutí
3,3,4-trimetilciclobutí
3,3,4-trimetilciclobutí






grups funcionals
(C, H, O i/o N)


fórmula fórmula
semidesenvolupada:
R, R'=alquil (radical d'hidrocarbur)
nom exemples usos
àcids carboxílics Carboxílics
R-COOH àcid + nom de l'hidrocarbur acabat en n + sufix + -oic
Àcid metanoic
àcid metanoic / àcid fòrmic
Àcid etanoic
àcid etanoic / àcid acètic
Àcid etandioic
àcid etandioic / àcid oxàlic
Àcid propanoic
àcid propanoic
Àcid benzoic
àcid benzoic
  • àcid acètic: vinagre
  • àcid metanoic o fòrmic: formigues, ortigues, abelles
  • àcid salicílic: matèria primera per a l'aspirina
  • àcid butanoic o butíric: mantega rància
  • àcid pentanoic: arrel de la valeriana
  • àcil oxàlic: tintoreria
  • oxalat de calci: pedres del ronyó
sals dels àcids
carboxílics
Sals carboxílics
R-COOX nom de l'anió + metall
Acetat de sodi
acetat de sodi
Ca(OOC-COO)
oxalat de calci

èsters Èsters R-COO-R' com a sals dels àcids carboxílics amb sufix -oat + nom del grup alquí
Metanoat de metil metanoat de metil
etanoat d'etil
etanoat d'etil
Etanoat de propil
etanoat de propil
  • metacrilat de metil: vidre orgànic
  • butanoat d'etil: olor de pinya
  • acetat de butil: dissolvent en vernissos, laques, cautxús i perfumeria, saponificació
amides Amides R-CONH2 nom de l'hidrocarbur acabat en n +-amida
metanamida
metanamida (formamida)
Etanamida
etanamida (acetamida)
... 3-butenamida

aldehids Aldehids R-COH nom de l'hidrocarbur acabat en n + -al
3-hepten-5-inal
3-hepten-5-inal hept-3-en-5-inal
  • formaldehid (HCHO), en dissolució del 37% és el formol
  • citronel·lal (3,7-dimetil-6-octenal): aroma de l'oli de llimona
  • propenal: olor dels olis
  • 4-hidroxi-3-metoxibenzaldehid: olor de vainilla
cetones Cetones
R-CO-R' (localitzador) + nom de l'hidrocarbur acabat en n + -ona
nom de l'hidrocarbur acabat en n + (localitzador) + -ona
2-butanona
2-butanona butanona
3-pentanona
3-pentanona pentan-3-ona
2,4-hexadiona
2,4-hexadiona hexan-2,4-diona
3-buten-2-ona
3-buten-2-ona but-3-en-2-ona

alcohol Alcohols
R-OH (localitzador) + nom de l'hidrocarbur acabat en n + -ol
nom de l'hidrocarbur acabat en n + (localitzador) + -ol
metanol
metanol / alcohol metílic
Etanol
etanol / alcohol etílic
2-hidroxi-2-butanona
3-hidroxi-2-butanona
H3C-CH2-CHOH-COOH àcid 2-hidroxibutanoic
  • metanol: alcohol de cremar
  • etanol: alcohol del vi
  • glicerina: sabó, nitroglicerina
  • àcid làctic
  • etilenglicol: anticongelants
  • àcid tartàric: raïm verd, sals efervescents
  • fenol: herbicides, desinfectants, colorants, resines
  • glucosa: sucre
amines Amines primàries
Amines secundàries
Amines terciàries
primària: R-NH2
secundària: R-NH-R'
terciària:R-N-{R',R''}
(localitzador) + nom de l'hidrocarbur acabat en n + -amina
nom de l'hidrocarbur acabat en n + (localitzador) + -amina
H3C-CH2-NH2
etanamina (etilamina) etanamina
2-butanamina
2-butanamina butan-2-amina
aminoàcids
èters Èters
R-O-R'
  • nom de l'hidrocarbur més senzill acabat en -oxi + nom de l'hidrocarbur més complex
  • nom dels radicals alquil per ordre alfabètic + èter
  • èter + radicals alquil per ordre alfabètic separats per guionet + -ílic
Metoxietà
metoxietà
etil metil èter
èter etil-metílic
etoxietà
etoxietà
dietil èter
èter etílic
metoxibenzè
metoxibenzè
fenil metil èter
èter fenil-metílic
dissolvents de substàncies orgàniques

...

...

http://www.francescpinyol.cat/quimica.html
Primera versió: / First version: 13.X.2021
Darrera modificació: 29 de maig de 2022 / Last update: 29th May 2022

Valid HTML 4.01!

Cap a casa / Back home.